Benvolguts amigues i amics,

Dissabte passat vaig poder gaudir d'un dels regals d'aniversari que em vau fer, així que crec que val la pena que, en agraïment us expliqui quina va ser la meva impressió sobre el mateix.

He de dir-vos que no se m'havia passat pel cap que em regaléssiu entrades per al Concert de la Llibertat, al qual, per altra part, tampoc se m'havia ocorregut d'anar. Ja sabeu com va això de les retallades..

Tanmateix, i tenint en compte l'actualitat recent, us he de dir que va ser una bona pensada i que crec que guardaré el record d'un dia que quan passin els anys tindrà merescudament, junt amb altres que estan per venir properament, l'adjectiu d'històric.

Però no us vull atabalar amb les meves opinions polítiques, que de ben segur ja deuen ser ben conegudes per tots vosaltres i que no tenen per què ser compartides per tothom. Símplement dir-vos que es podrien resumir, més o menys bastant sintetitzades, en la blocada que ha fet el company i amic, en Joan Forès, que trobareu, si us interessa, en el següent enllaç que lliga les impressions del discurs del cantant de Brahms amb les de Joan Barberà i una cançò de Bob Dylan. http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2013/07/020713-titot-barbera-tenim-un-exercit.html ,

Pel que fa a les meves impressions personals sobre el concert, he de començar dient-vos que em va agradar molt l'ambient festiu i pacífic, fins i tot familiar que en tot moment vaig veure al concert, en un estadi ple, al màxim del raonable (no cabia esperar gent allà on no hi havia visibilitat).

Vaig arribar al meu seient quan tocava un senyor amb unes grenyes blanques que cantava una mica estrany i no sabia qui coi era: (en Pascal Comelade.. )
..I escoltar mig dempeus "Qualsevol nit pot sortir el sol", mentre parlava amb un company de feina que em vaig trobar
I gaudir del breu retorn dels Sopa de Cabra amb "Camins"
I assistir a l'inversemblant duet (impensable quan es va fer la cançó) de Pep Sala amb un Dyango convertit en heroi mediàtic desprès de l'entrevista ensarronada de Intereconomia;
I gaudir de la interculturalitat de cantants com Sicus, de Sabor de Gràcia amb el seu "Ningú no comprèn ningú", Mercedes Peón, Alessio Lega, Franca Massu, Nena Venetsanaou, Yacine Belahcene i Yannis Papaioannou..
.. o de Fermín Muguruza fent botar amb la seva marxeta a tot l'estadi..
.. com l'Eléctrica Dharma, que per un moment ens va fer dubtar sobre la resistència de l'estadi..
Em vaig fregar els ulls amb cantants o versions "exòtics" com les de l'alemany "Theo", o Gwen Perry i Gisele Jackson (impagable!!)..
Vaig gaudir dels diversos accents que vaig escoltar, provinents de les Illes, València, Catalunya Nord..
Em va assaltar el dilema sobre quina cantant femenina preferia, si la Marina Rossell o la Maria del Mar Bonet (per veu, la primera)..
Vaig estar plenament d'acord amb alguns parlaments reivindicatius, com els de Matthew Tree, Pau Alabajos i Cesc Freixas, Gerard Quintana, Titot o Lídia Pujol, o el discurs ferm però seré de la Muriel Casals.
Vaig sentir enveja pel company Jordi Pons, que va estar a l'escenari (i que va llepar càmera..) amb la "Fanfàrria" http://www.youtube.com/watch?v=ZU-srzwCM6U&feature=share
I alegrar-me de l'actuació dels Castellers de Vilafranca que van carregar i descarregar amb completa precisió i sense sorpreses..
Vaig fruir de clàssics com "Al Vent", "Venim del Nord, venim del Sud" o "Viatge a Ítaca"

I què em va agradar més? us deveu preguntar..

Doncs sens dubte, cinc moments:

L'actuació del Peret, començant per l'estona que es va haver d'esperar per començar mentre acabava una onada espontània.. .. l'emotiva interpretacio de l'"Emigrant".. i la versió "tunnejada" de "Gitana hechicera", en català, i canviant Barcelona es poderosa, per Catalunya té molt poder..

El discurs de Titot "Tenim un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa, i es diu cultura. Els nostres soldats són mestres, actors, metges, científics i estan desplegats pels Països Catalans"

El fet significatiu de la presència de Paco Ibáñez i Ramoncín, dos dels pocs que entenen què ens passa

L'Estaca més de 40 anys després encara tant vigent i cantada amb sentiment a viva veu per l'estadi.. ..i intercultural, que va començar amb cantants palestins i va acabar amb Ramoncín,

I la interpretació dels Segadors, tothom en peu alçant un mosaïc E-S-PE-C-T-A-C-U-L-A-R (i els assajos preliminars de la mena "Hola Gol Nord-Hola Gol sud"

Com tot, i va haver moments grisos (la cançó final no se la sabia gairebé ningú, i era vertaderament difícil de seguir) i foscos (per què punyeta van xiular alguns al Paco Ibáñez i al Ramoncín), que en qualsevol cas, no poden enfosquir el balanç final.

Així que, com a resum, us he de dir que vaig gaudir molt d'aquest regal que em vau fer i que us ho agraeixo molt..

Una abraçada!!

Carles

PS: Si us interessa, us passo un recull d'alguns enllaços que m'han semblat força interessants per fer-se una idea aproximada del concert